Movimiento Nacional: És el nom que va rebre durant el franquisme l’organització totalitària que pretenia ser l’única via de participació en la vida pública espanyola. Incloïa el partit únic, FET y de las JONS, els dirigents dels sindicats verticals i tots els càrrecs públics de l’Estat, les diputacions provincials i els municipis.
Nacionalsindicalisme: Doctrina i ideologia política de Falange Española, basada en el totalitarisme feixista, el tradicionalisme nacionalista i el sindicalisme vertical, i que va ser adoptada per la dictadura franquista els primers anys.
Nacionalcatolicisme: Doctrina política a l’Espanya franquista que es caracteritzava per una relació molt estreta entre l’Església Catòlica i l’Estat.
Opus Dei: Organització de caràcter religiós integrada per: un prelat, clero propi (2%) i laics, tant homes com dones (98%). Va ser fundada l’any 1928 per Josemaría Escrivà de Balaguer i aprovada definitivament per la Santa Seu el 1950. La seua missió és propagar un model determinat de vida cristiana.
Mercat negre: La taxació dels preus dels aliments per davall del seu valor va comportar que molts productors preferiren amagar la producció per vendre-la al mercat negre, del qual treien uns guanys mes elevats. El frau del mercat negre afectava els aliments, les matèries primeres i els productes industrials. Els preus del mercat negre solien ser tres o quatres vegades superiors als oficials.
Maquis: Conjunt de moviments guerrillers antifranquistes. El nom és una extensió de la denominació que rebien els grups de la Resistència francesa contra les forces d’ocupació alemanyes.
Fur del Treball: Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
Fur dels Espanyols: Conjunt de deures i drets dels espanyols. La relació de drets no anava acompanyada de cap garantía per poder exercir-los.
Llei de Referèndum Nacional: El cap de l’Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que consideres oportunes.
Llei de Successió: Establia Espanya com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.
Llei de Principis del Moviment: Actualitzava els principis directius de l’Estat. Tots els funcionaris públics estaven obligats a jurar els “principios del Movimiento” abans de prendre possessió.
Llei constitutiva de les Corts: Llei fonamental que definia les Corts com a “òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l’Estat”.
Democràcia orgànica: sistema polític de l’Espanya franquista, que es considerava l’únic representatiu. Si les democràcies liberals es basaven en la llibertat d’associació i en els partits polítics, la democràcia orgànica partia del fet que els òrgans natural és d’associació eren tres: la família (on es neix), el municipi (on es viu) i el sindicat (on es treballa). Per tant, la democràcia veritable serà la que recollís aquests tres òrgans naturals de la societat, i no els partits polítics, que es presentaven com construccions artificials que només servien per dividir i enfrontar a la societat.
Leyes fundamentales: nom amb que el règim franquista designava les lleis de rang superior, el contingut s’assemblava només en aparença al de les diferents parts d’una Constitució en un règim democràtic: declaració de principi s ideològics, drets fonamentals de l’individu, organització de l’Estat i les seves funcions, etc … Al llarg del règim es van promulgar set lleis: Fur del Treball (1938), Llei constitutiva de les Corts (1942), Fur delsEspanyols (1945), Llei del Referèndum Nacional (1945), Llei de Successió (1947), Llei de Principi s del Moviment Nacional (1958) i Llei Orgànica de l’Estat (1966).