L’Imperi Carolingi és una terme historiogràfic que s’ha utilitzat per a referir-se al Regne dels Francs en el període de la dinastia carolíngia. Aquesta dinastia es considera com la fundadora de França i Alemanya. Depenent d’aquesta perspectiva, aquest imperi es pot veure com la història posterior del Regne dels Francs o de la història de França i del Sacre Imperi Romà Germànic.

El terme «Imperi Carolingi» (imperi de Carles) fa èmfasi a la coronació de Carlemany com Emperador a l’any 800 pel Papa Lleó II. Com que Carlemany i els seus avantpassats havien estat els governants del Regne Franc (el seu avi Carles Martell havia fundat essencialment l’imperi durant la seva vida), la coronació en realitat no constitueix un nou imperi. La majoria dels historiadors prefereixen utilitzar el terme «Regne Franc» per referir-se a la zona que avui abasta parts d’Alemanya, França i Itàlia des del segle V fins al segle IX.

Ubicació Geogràfica de l’Imperi Carolingi:

A Europa occidental, va tenir com a nucli l’actual territori de França. Per a la seva formació es va donar una aliança d’interessos entre la església i l’imperi mitjançant la qual la primera justificava el govern, les guerres, els saquejos del segon a a canvi que defgienda els interessos econòmics en els territoris pontificis. Era una aliança política-religiosa (Emperador-Papa) similar a l’aconseguida per Constatí a Roma (312). Per això a Carlemany el va coronar el papa Lleó III com «Carles August, Sacre Emperador Romà d’Occident».

Antecedents de l’Imperi Carolingi

La base de l’imperi va ser el regne Franc el qual va ser fundat per Clodoveu amb qui es va iniciar la dinastia Meronvingia que després va degenerar en «els reis ganduls» els van deixar el govern als majordoms de palau (nobles) destacant Carles Martell qui derrotà els àrabs en la Batalla de Poitiers. seu fill Pipí «el Breu» destronar a l’últim rei gandul, Khilderic III i instaurar la dinastia Carolíngia.

A la mort de Pipí «el Breu» el seu fill Carlemany, va emprendre el desenvolupament d’una vasta política de conquesta, va fundar l’imperi que portaria el seu nom i assoliment ser coronat pel papa Lleó III Emperador d’un imperi romà, cristià i franc. seva capital va estar a la ciutat de Aquisgrà, Alemanya.

Economia i Societat en l’Imperi de Carlemany

Predomina una manera de producció feudal el qual es basa en l’explotació dels camperols en qualitat de servitud per la calse dominant que estava conformada pels grans terratinents que usufructuaban la riquesa i els càrrecs principals de l’Estat. D’altra banda el clergat es dedicava a controlar la població, mitjançant la ideologia cristiana, el mateix clergat, que s’havia acollit amb els romans per defensar-se de les invasions bàrbares dels Llombards, es va convertir en grup de poder al costat dels francs (que eren bàrbars) i va adquirir extenses terres (Estats pontificis) on van assumir els costums feudals.

Les ciutats albergaven escassa població (50 a 100 mil habitants) a causa de la restricció econòmica i al retorn de la vida rural que imposava el feudalisme. però l’imperi implica centralisme i administració complexa, l’aristocràcia dirigia els assumptes del poder i d’ells sortien els cancellers i missi dominici (inspectors reals). Carlemany ejercio una «Monarquia Feudal» recolzat per una Noblesa terratinent, buscant controlar l’autonomia dels feudals en províncies.

Els sectors populars, pagesos i pastors, perdian seves terres i debian acceptar les ordres dels nobles, lluitar, tributar, etc. Carlemany intent la estabilització de la moneda, però sense aconseguir que l’emissió fos monopoli real per evitar les devaluacions, encara que si substitueixo la barata pel sistema monetari.

Organització Política de l’Imperi Carolingi

L’imperi de Carlemany era regit per «Lleis Capitulars» (diferents segons regions) perquè estava dividit en províncies amb certa autonomia trucades:

– Comtats: Eren les províncies interiors sota la responsabilitat d’un Comte.
– Marques, eren províncies frontereres militarisadas sota la responsabilitat d’un Marquès.
– Ducados, era la unió de diversos comtats que estava a càrrec d’un Duc.

* Els comtats i Marques van estar sotmesos al control d’una part dels missi-Dominici els quals fiscalizaban a nom de l’emperador. Els ducats eren «Parells» (iguals) en jerarquia a Carlemany.

* Anualment es realitzaven, assemblees o «Camps de Maig» de els acords i discussions Carlemany emetia les «Capitulars» (Lleis).

Educació en l’Imperi Carolingi

Es diu que Carlemany va donar un gran impuls a l’educació, però només ho va fer amb finalitats de control social per protegir els interessos de la classe dominant. Van existir 3 tipus d’escoles:

1. Escoles Palatinas i Catedralícies: On s’impartia educació per a la noblesa i se’ls ensinistrava en les tasques de govern

2. Escoles Conventuals: on s’educava al clergat perquè complís la funció de controlar ideològicament a la població a través del credo religiós. Es van impartir les anomenades 7 arts liberals.

a) Trivium → Gramàtica, dialèctica i retòrica
b) Cuadrivium → aritmètica, música, Astronomia i Geometria.

3.Escuelas Parroquials: Es s’impartia educació per al poble, on se li ensenyava a obeir i suportar amb resignació la seva condició de explotat. Això s’aconseguia a través de la religió.

L’Església Catòlica estava encarregada de l’educació, recordem que per l’imperi carolingi era important comptar amb els serveis del clergat per difondre el dogmatisme, el memorisme que la religió brindava, per conscienciar a la població en el compliment, l’obediència, la resignació i el fatalisme.

Desembramiento l’Imperi Carolingi

Carlemany mor al 814 i llavors comença la desintegració de l’Imperi. Li passa al govern el seu fill Lluís el Piadós (Ludovico Pio) que va tenir problemes amb els seus fills. Lliuro propietats (Terres) als grans funcionaris perquè el recolzessin aprovant després que aquests beneficis fossin hereditaris (Edicte de Kiercy). Les lluites van prosseguir fins l’any 834 en què va realitzar la divisió de l’imperi entre els seus fills a través del Tractat de Verdum de la següent manera:

– Lotari: Itàlia
– Carles el Calb: França
– Lluís el Germànic: Alemanya

Lotari i Lluís el Germànic es van aliar amb el papat creant el Sacre Imperi Romà Germanico. L’economia autàrquica, l’acreixement del poder de ducs, comtes, bisbes, etc. va fer que es convertissin en poderosos senyors feudals enfrontant entre si a la classe dominant per controlar el poder, la pugna interna va destruir l’imperi.