Tipus d’interès
Els tipus d’interès tenen un paper molt important a l’hora d’estudiar i analitzar les oscil • lacions en les cotitzacions de les divises en els mercats de canvi internacionals. Els bancs centrals de cada país (en el cas de la UE és el Banc Central europeu amb seu a Frankfurt) són els que fixen la cotització d’aquest indicador. Els tipus d’interès fixen els fluxos d’inversió. Com que les divises representen l’economia d’un país, les diferències en els tipus d’interès afecten el valor relatiu d’una divisa en relació a una altra. A més, el tipus d’interès fixat pels bancs centrals es pren com a referència a l’hora de la concessió de préstecs dels bancs als particulars o empreses, ja que a aquest tipus d’interès és com presta diners el banc central als bancs. Quan els bancs centrals canvien els tipus d’interès provoquen que el mercat experimente moviments i en segons quines circumstàncies volatilitat.
PIB, Producte Interior Brut
El PIB és la mesura de referència més àmplia de la situació econòmica d’un país, i representa el valor total en els mercats de tots els béns i serveis produïts en un país durant un any. L’expansió d’aquest valor implica creixement, mentre que la reculada de la mateixa implica estancament o decreixement (si es prorroga durant 3 trimestres seguits el retrocés es considera teòricament recessió). Cal el creixement a l’hora de la creació d’ocupació, mentre que la recessió porta implícit la destrucció d’aquest. Les revisions substancials d’aquests informes poden causar gran volatilitat. Cal distinguir-lo del PNB, que també mesura la renda obtinguda per les empreses i corporacions fora de l’àmbit nacional.
IPC, índex de preus al consum
L’Índex de Preus al Consum (IPC) és sense cap dubte l’indicador d’inflació més important. Representa canvis en el nivell dels preus minoristes per a la cistella bàsica del consumidor. Aquesta cistella bàsica està composta per un nombre fix de productes (encara que es poden realitzar actualitzacions) amb una ponderació diferent depenent de la seva importància. La inflació està estretament lligada al poder adquisitiu d’una divisa dins de les seves fronteres i afecta la seva posició en els mercats internacionals. A més, en situacions de creixement normals, els sous es solen actualitzar respecte a aquest indicador.
Si l’economia es desenvolupa en condicions normals, l’augment de l’IPC sol comportar un augment en els tipus d’interès bàsics. Això provoca un augment en el grau d’atractiu d’una divisa.
Indicadors d’ocupació
Els indicadors d’ocupació reflecteixen la salut laboral d’una economia. Per entendre com funciona una economia i sobretot per mesurar la pau social, és important saber quant ocupació s’està creant o destruint, quin percentatge de la força laboral és actiu i quantes persones estan sol • licitant subsidis d’atur. S’entén que una taxa del 4% d’atur (menor és problemàtic) és trobar-se en una situació immillorable, ja que en aquest 4% s’engloba gent que està buscant canviar de feina per millorar les seves situacions econòmiques. Una taxa inferior sol comportar de manera immediata immigració. Una taxa per sobre del 15% sol comportar no només l’augment de la despesa de l’estat en subsidis d’atur sinó a més malestar general i ruptura de la pau social.
Vendes minoristes
L’indicador de vendes minoristes és un important indicador per als operadors de divises internacionals perquè mostra el poder general de la despesa del consumidor i l’èxit dels comerços minoristes. Un país amb un alt índex atreu inversions d’empreses estrangeres que veuen en aquest país un bon mercat on vendre els seus productes, ja que consideren que hi ha una població amb bon nivell de consum.
A més, pot ser utilitzat per predir la direcció immediata d’una economia.
Balança de pagaments
La balança de pagaments representa la proporció entre la quantitat de pagaments rebuts de l’exterior i la quantitat de pagaments efectuats cap a l’exterior. És a dir, mostra les operacions totals de comerç internacional, el balanç comercial, el balanç entre les exportacions i les importacions i els pagaments de transferències. Si els pagaments rebuts excedeixen els pagaments a altres països i organitzacions internacionals, el balanç de pagaments és positiu. El superàvit és un factor favorable per al creixement de la divisa nacional.
Prima de risc
La prima de risc és el sobrepreu que paga un país respecte a un altre per finançar-se a través dels mercats. Com més gran inestabilitat i deute i menor seguretat i capacitat de crear riquesa transmeti un país respecte a un altre el diferencial és més gran, de manera que el cost d’obtenir finançament a l’exterior serà més gran.
A Europa es pren com a referència el bo a 10 anys respecte a Alemanya.