L’IMPERIALISME COLONIAL

1.- INTRODUCCIÓ

A finals del segle XIX hi havia 2 grans conjunts de territoris colonials:
1.- Els situats al continent americà, de la costa africana i d’Àsia. Eren el resultat de la colonització duta a terme els segles XV-XVIII.
2.-Els territoris conquerits durant l’últim terç del segle XIX, lligats a l’obtenció de noves matèries i nous mercats.
En el primer cas s’aconseguia un control sobre l’explotació econòmica del territori. En el segon cas es tracta d’un control territorial però també polític de la zona.

2.- CAUSES DE L’IMPERIALISME

a) Polítiques. Com a conseqüència de la imposibilitat d’expansió territorial a Europa, tras les unificacions alemanya i italiana.
Fins el 1870 els països europeus únicament volen el control dels eixos de circulació marítima, tant des del punt de vista estratègic com militar (Suez), però cada vegada les tensions entre els diferents territoris són majors.
En alguns casos, l’objectiu de l’Imperialisme era augmentar el prestigi internacional (per exemple, Carles X de França i la seva expansió a Algèria).
També hi havia un objectiu estratègic, per exemple Gran Bretanya i el seu control de les rutes marítimes i Rússia que volia una sortida al mar.
b) Demogràfiques. Del 1800 al 1870 la població a Europa va crèixer de 190 milions a 300 milions (es coneix com expansió blanca ) i va ser deguda a molts factors: cloració de l’aigua, ampliació del clavegueram, erradicació de malaties…)
Això va comportar atur i emigració. L’emigració va ser generalitzada (de 1850 a 1914 van abandonar el pais 40 milions d’habitants)
c) Causes econòmiques. Van ser determinants. Es necesitaba noves fonts de
primeres matèries. Es necessitaven obrir mercats per l’excedent de producció i trobar lloc d’inversió segura (inversions donant prèstecs als sobirans per a la construcció de xarxes de ferrocarril, ports, etc…).
d) Raons ideològiques. Moguts pel nacionalismo polític es buscava prestigi i
poder.
Van apareixer teories que justificaven l’imperialisme com la de R.Kipling. Aquest parlava de la la missió històrica de l’home blanc en el sentit de portar la cultura als llocs menys desenvolupats.
També el desig d’evasió, aventura i la recerca de paradisos perduts (cas dels aventurers):
• Savorgnan de Barzza: Dreta del riu Congo.
• Livingstone : Zambezi i catarates Victòria.
• M. Stanley: Fonts del riu Congo.
L’expansió de l’imperialisme va ser posible gràcies als mitjans tècnics:
• ferrocarril, telègraf, vaixell a vapor
Gràcies als medicaments:
• quinina (preventiu de la malària i febres tifoides)
Gracies a nou armament més potent.

3.- OCUPACIÓ DEL TERRITORI

Es van establir formes d’ocupació del territori en funció del carácter d’aquest.
Els models colonials són:
1.- ESTABLIMENTS COMERCIALS.
Territoris explotats per companyies comercials privades (Societat d’Àfrica Oriental –Alemanya-, Companyia Britànica de les Índies Orentals).
És un model que va anar desapareixent per passar a ser directament administrat per la metrópoli.
2.- COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ.
Subministraven primeres matèries. No tenien autonomia política. Estaven administrades pel pais dominador a partir dels seus representants (governadors)
3.- PROTECTORATS.
Territoris que mantenien el govern indígena però únicament amb atribucions de política interior.
La metrópoli tenia el control sobre la política exterior i l’exèrcit.
Es fa en territoris que prèviament van tenir una estructura estatal independent.
Per exemple: Egipte que es va convertir en un protectorat anglès i Indoxina que es va convertir en un protectorat francès.
4.- DOMINIS.
Es dona en territoris amb majoria de població occidental (europea) que havien
sigut colònies de poblament (que absorvien l’excedent demogràfic)
Tenien un govern autòcton però no indígena i seguien una estructura de govern
occidental (parlament, partits polítics…). La metrópoli tenia el control de les relacions exteriors i de l’economia.
Exemples són: Australia,Sud-Àfrica, Nova Zelanda.
5.- CONCESSIONS.
Eren ports o indrets estratègics cedits a potències europees. Exemle:canton,
Xangai.
6.- ÀREES METROPOLITANES.
Eren territoris considerats com a a part de la metròpoli (com una provícia més).
Exemple: Algèria amb França.
7.- MANDATS.
Era un model creat desprès de la 1ª Guerra Mundial.
Eren possessions colonials dels països perdedors de la Gran Guerra, que van passar a ser administrats pels guanyadors sota tutela de la Societat de Nacions.

Imperialismo

4.- FASES DE LA COLONITZACIÓ.

Hi ha 3 fases en la formació de les colònies:
A.- Conquesta. Els països colonitzadors no van tenir problemas ja que estaven
militarment i tècnicament més avançats.
Els aventurers i científics ja havien preparat el camí (mitjançant mapes i relats) i els vaixells a vapor permetien el transport de tropes i el remuntatge de rius.
B.- Organització. Era la forma de control polític i econòmic de la metrópoli sobre la colònia.
Depenia de l’interès econòmic i de l quantitat de població europea emigrada.
Les formes d’organització són les dites anteriorment (colònia, protectorat…)
C.- Explotació econòmica. Va ser l’objectiu principal dels colonitzadors. Es van establir relacions d’assimilació duanera entre la metrópoli i la colònia. Els productes circulaven lliurament sense aranzells. Però les condicions no eren d’igualtat. La colònia estava sotmesa als interesaos de la metrópoli.

5.- ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS DEL S. XIX.

Imperi britànic
Era l’imperi més extens (20% del planeta pertenyia a Gran Bretanya).
La màxima extensió va ser durant el govern d’Israeli. Tras la 1ª Guerra Mundial
l’imperi va començar a decaure i es va crear la Commonwealth (associacions d’estats independents –antigues colònies ingleses- units per lligams polítics, econòmic, culturals.
Els territoris que tenia l’imperi britànic:
Australia, Canadà, Índia, Nova Zelanda, Rhodesia, Nigèria, Uganda, Sus-Àfrica, Costa d’Or, Togo, Kenia, Somàlia, Egipte, Sudàn.

Imperi francès
Era el segon imperi en extensió.
A Àsia tenia: la Conxinxina, Cambodja, Delta del riu Mekong, Vietnam, Laos.
A Àfrica: Algèria, Marroc, Senegal, Costa d’Ivori,Guinea, Txad, Madagascar.
A Oceanía: territoris de la Polinèsia.
A Amèrica: Guanyana francesa i illes al mar Carib.
Imperi alemany
En un principi no tenia objectius colonials ja que era una nació de nova formació. Els seus territoris es situaven a Àfrica: Tanganyika, Togo, Camerún. Imperi Italia
Tenia els territoris d’Eritrea, part de Somàlia (l’altra part era britànica), Libia
Imperi espanyol
Tenia possessions a Amèrica (Cuba , Puerto Rico…) que es van perdre al 1898. Al Pacífic: Filipines i Guam.
A Àfrica: Guinea espanyola, Fernando Poo, Annobon (illa de Guinea espanyola), Corisco y Elobey (illes al costat de Gabón), Rio Oro (Sahara Occidental), Rio Muni (part continental de la Guinea espanyola).
Estats Units
Crea el seu imperi a partir de la finalització de la guerra de secessió. L’imperi es creat a partir de:
– Compres (Louisiana –França-, Florida – Espanya- , Illes Verges – Dinamarca)
– Guerres: conflicte el 1898 amb Espanya, apropiant-se de Puerto Rico, Filipines, Guam i creant un protectorat en Cuba.

Japó
Protectorat sobre Corea, Illa de Formosa, Illes Sakhalin, drets comercials sobre
Port-Arthur.

6.- CONSEQÜÈNCIES DE L’OCUPACIÓ COLONIAL.

A.- Coneixement geogràfic.
B.- Canvi cultural i de forma de viure en els territoris colonitzats.
Es van perdre els signes d’identitat dels pobles colonitzats degut a la introducció de mètodes nous d’ensenyament i al procés evangelitzador. Aquesta situació provocarà posteriorment moviments nacionalistes en els territoris colonitzats
C.- Modificació del paisatge
Per la construcció de grans vies de comunicació i infraestructuras (fonamentalment ports i ferrocarril) per permetre una explotació eficaç dels recursos.
D.- Transformacions econòmiques
Es passa d’una agricultura tradicional a una de monoconreus. Café a Tanganyika, cacao a Nigèria, Cautxú a Indoxina.
E.- Creixement demogràfic
A les zones colonitzades degut a les millores sanitàries. També van canviar i es
van donar transformacions socials.
– Es van canviar les relacions tribals.
– Es crea una burgesia comerciant i de funcionaris (inmigrants)
– Apareix un proletariat indígena.
F.- Moviments de resistència i guerres colonials.
• A Àfrica:
1.- Al sud d’Àfrica. Conflicte dels zulús contra el britànics.
2.- Tunissia. Conflicte entre italians (majoritaris a la zona) i francesos. Els britànics van donar suport als francesos per evitar un control de la ruta comercial del Mediterrani (Italia ja tenia Sicilia) cap a l’Índia.
3.- Egipte. Tenia una estreta relació amb França (des de la conquista napoleònica i la construcció conjunta del canal de Suez).
Els britànics tenien por ja que el Canal de Suez estava en mans d’Egipte i França, però el 80% del trànsit marítim era dels britànics.
Gran Bretanya va accedir al control del Canal quan Egipte va posar a la venda les accions per resoldre el deute que tenia. Posteriorment i aprofitant una revolea interna, on van assessinar occidentals, van intervenir militarment i van fer d’Egipte un protectorat.

4.- Conflicte colonial de Fashoda. Aquest era un territori del Sudan. Es genera un conflicte entre França i Gran Bretanya. El motiu era l’intent de crear imperis continus.
Els dos exèrcits es van topar el 1898 i al final els francesos van cedir i es van retirar del territori:
– l’est de Sudan per G.Bretanya.
– l’oest de Sudan per a França.
5.- La guerra dels bòers. La paraula bòer significa granger. Els bòers eren colons holandesos que s’havien establit en Ciutat del Cap el 1621. Però els anglesos posteriorment els van fer fora degut a l’interès per l’alt valor estratègic en la ruta cap a l’Índia. Aquesta serà la primera guerra dels bòers i provocarà que els colons holandesos marxin a territoris veïns: República d’Orange i Transvaal.
La riquesa de la zona (diamants i or) va fer que hi haguès un conflicte entre els bòers de la República d’Orange i Transvaal amb els britànics.
Aquest conflicte terminarà amb la Pau de Pretòria, on els bòers perdran la seva independència, encara que van mantenir algunes institucions i formes de poder pròpies.
6.- Conflicte del Marroc. Conflicto entre França, Alemanya i també Espanya, degut als interesos a la zona del nord d’Àfrica.
Es va portar a terme la Conferència d’Algesires (1906) on es fa un repartiment de la zona. França es quedarà amb la part sud i Espanya amb la nord, que serà conegut com el Marroc espanyol (Rif, Yebala, Tarfaya, Sahara espanyol occidental) i funcionarà sota el règim de protectorat.
• A Àsia.
7.- Revolta dels sipais. Va ser un conflicte que es va donar a l’Índia. Els sipais eren soldats hindús de l’exercit britànic.
Les causes de la revolea van ser diferents:
– La Índia estava en mans de la Companyia de les Índies Orientals que importava el cotó per produir indianes, el que arruinà la principal font econòmica hindú.
– Reformes religioses que van provocar descontentament entre musulmans i hindús.
– Incorporació d’un nou rifle que portava cartuxus que s’havien d’impregnar amb greix animal considerat impur.
La revolta del sipais va ser sofocada, però va provocar canvs polítics organitzatius:
– Supressió del control per part de la Companyia de les Índies i administració directa de la Corona britànica (controlada per un virrei).

8.- Guerres de l’Opi. La Companyia de les Índies Orientals comprava te a la Xina i a canvi venia cotó i opi que distribuïa per tota Àsia. L’entra d’aquestes mercaderies era pel port de Cantón (únic port anglès de la Xina). L’emperador xinès estava preocupat per l’augment del consum d’opi entre els xinesos i va acusar als anglesos del seu contraban. Van prohibir la seva importació llençant 20.000 caixes de cotó al mar.
Gran Bretanya va respondre declarant la guerra, que fou guanyada pels anglesos amb la signatura del Tractat de Nanquín.
Mitjançant aquest tractat s’establia la sobirania anglesa sobre Hong-Kong i altres ports: Amoi, Xangai, Ning Po.
9.- La guerra dels bòxers. Tras les concessions de ports a Gran Bretanya altres
Potències com França, Japó i Estats Units van aprofitar la feblesa xinesa i van signar amb Xina acords que han sigut coneguts com ‘Acords Desiguals’. Això va fer crèixer l’odi vers els foranis i també contra el seu propi govern. L’aixecament popular va ser portat a terme per un grup conegut com els bòxers.
Els rebels van anar contra les delegacions estrangeres. Totes estaven a la zona de la ciutat prohibida (sota la vigilància de la l’emperador xinès) i això les va salvar però la delegació alemana es trobava fora d’aquesta zona i el seu ambaixador va ser assassinat.
Les potències van declarar la guerra a Xina i els bòxers van ser derrotats (aliança de les 8 nacions: Alemanya, Rússia, Austria-Hongria, USA, França, Italia, Regne Unit, Japó). La Xina va haver de pagar fortes indemnitzacions.